TROBADA AMB

“Situacions excepcionals com l'actual necessiten mesures extraordinàries puntuals, però sense perdre de vista els objectius a llarg termini de sostenibilitat”

Fernando Miranda, secretari general d'Agricultura i Alimentació del MAPA

Fernando Miranda Sotillos, enginyer agrònom per la Universitat de Castella-la Manxa, va iniciar el 1990 la seva activitat professional al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, on ha ocupat des de llavors diferents càrrecs de màxima responsabilitat, fins arribar el 2019 a la Secretaria General dAgricultura i Alimentació.

El 8 de febrer passat el Govern va aprovar l'esperat Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per al sector agroalimentari. Què creu que en pot significar la implantació per al futur del sector?

El PERTE es concep com un conjunt de mesures que beneficien empreses i autònoms del sector agroalimentari i que generen sinergies amb uns objectius clars: millorar la competitivitat, la sostenibilitat i la traçabilitat i seguretat del sector agroalimentari. A més, atesa la importància del sector agroalimentari al medi rural, s'incorpora la contribució al repte demogràfic com a objectiu transversal.

Els fons del PERTE agroalimentari, juntament amb els del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i de la nova Política Agrícola Comuna 2023-2027, representen una oportunitat única per impulsar i reforçar innovació i digitalització del sector agroalimentari espanyol, alhora que es garanteix la seguretat alimentària i la rendibilitat i sostenibilitat de les nostres explotacions agràries i indústries agroalimentàries.

La nova llei de la cadena agroalimentària ja està aprovada i ara toca engegar-la. Quins són els passos que ha de fer properament el MAPA per a la seva efectiva aplicació?

Amb aquesta llei el sector agroalimentari té per primera vegada una sèrie de regles de joc que afavoreixen la generació de valor i en garanteixen un repartiment equitatiu al llarg de la cadena alimentària, millorant la posició negociadora dels operadors més febles i incidint que a les negociacions comercials es persegueixi cobrir, almenys, els costos de producció dels aliments.

El Govern ja està aplicant amb celeritat la llei en tots els seus àmbits i per això estem fent tots els passos necessaris. Hem començat ja a elaborar el reglament que desenvolupa el registre digital de contractes, en què tot comprador haurà d'inscriure tots els contractes alimentaris, incloent-hi les modificacions, que subscrigui amb els productors primaris i les agrupacions d'aquests.

Així mateix, ja hem iniciat el procés de modificació de l‟estatut i el règim de control de l‟Agència d‟Informació i Control Alimentari (AICA) i hem constituït el comitè de cooperació d‟autoritats d‟execució per començar a debatre les millors pràctiques, els nous casos i avenços en l'àmbit de les pràctiques comercials deslleials.

A més, estem fent els passos per reforçar la informació que proporciona l'Observatori de la Cadena Alimentària perquè sigui més eficaç i s'actualitzi amb més freqüència. I finalment, estem treballant amb intensitat a difondre el contingut de la llei en diversos fòrums.

L'estratègia “De la granja a la taula” de la Comissió Europea avança a la UE sense conèixer-se encara oficialment les possibles conseqüències per al sector agrari... Quina és l'anàlisi del MAPA sobre els principals objectius de la mateixa?

 

Necessitem uns sistemes alimentaris sostenibles que tinguin en compte les previsions d'increment de població de les Nacions Unides, i les necessitats productives que indica la FAO el 2050, i siguin prou àgils per respondre a les crisis alimentàries que puguin sorgir, com l'actual pel conflicte bèl·lic a Ucraïna, ja que alimentar la població és prioritari.

Per tant, compartim els propòsits de l'estratègia “De la granja a la taula” emmarcada al Pacte Verd Europeu i el camí que traça, però sense oblidar-nos que les necessitats de proveïment a la població són prioritàries. Situacions excepcionals com l'actual necessiten mesures extraordinàries puntuals però sense perdre de vista els objectius a llarg termini de sostenibilitat de l'agricultura europea.

Al ministeri fa temps que treballem en aquesta línia i els objectius de l'estratègia “De la granja a la taula” són presents en la proposta que s'ha enviat a la Comissió Europea del Pla Estratègic de la PAC i també en altres polítiques del MAPA.

A Espanya, l'anàlisi de necessitats realitzada al Pla Estratègic ha estat coincident en molts dels aspectes amb els objectius de l'estratègia “De la granja a la taula”, en concret amb les necessitats de reduir l'excés de nutrients, l'ús i risc de fitosanitaris, ús antimicrobians, així com la potenciació de l'agricultura ecològica i les superfícies no productives per a la biodiversitat.

Donarem una resposta adequada a aquestes necessitats per contribuir significativament a la consecució dels objectius de l'estratègia mitjançant una complementarietat entre intervencions del pla i mesures fora d'aquest, amb normativa de caràcter nacional entre la qual podem citar, per exemple, la relativa a la nutrició sostenible de sòls o d'ordenació d'explotacions ramaderes.

Una de les seves aspiracions és potenciar significativament la producció ecològica comunitària, de la qual el nostre país és un dels líders. Però com creu que es pot aconseguir incrementar els exigus consums actuals a Espanya perquè respongui a aquest 25% de producció de quota bio prevista per al 2030?

Amb dades del 2020, la superfície d'agricultura ecològica a Espanya supera els 2,4 milions d'hectàrees i amb referència Eurostat presentem un percentatge de superfície d'agricultura ecològica respecte a la superfície agrària útil del 9,98 %, amb una tendència positiva a la seva evolució, superior a la mitjana comunitària, que és del 9,07%.

Hem de tenir en compte que els destins de la producció ecològica espanyola són l'exportació, la transformació i no només el consum intern. Al nostre país el sector de la producció ecològica ha tingut sempre com a principal sortida l'exportació, i només en els darrers 6-7 anys el mercat nacional ha començat a despertar, amb un creixement del consum intern del 81% el quinquenni 2014-2018. . La indústria de la transformació també creix, amb un increment del nombre d'indústries del 76 % per al mateix període.

Per això, i atès que els pagesos produeixen d'acord amb la demanda, tant la comercialització com el consum són elements que s'han de desenvolupar més àmpliament per permetre l'increment de la producció a Espanya. Per tant, la promoció serà important a través de campanyes com la que llancem l'any passat “Aquí som ecològics” dins de la campanya “El país més ric del món”, amb un pressupost d'un milió d'euros. L´objectiu d´aquesta campanya era donar a conèixer la riquesa de la producció ecològica al nostre país i aportar al ciutadà tota la informació possible sobre associació i identificació del logotip ecològic i la normativa que garanteix el subministrament alimentari a la Unió Europea.

A més, per assolir l'augment de producció, dins del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 s'han programat, per part de les comunitats autònomes, intervencions del FEADER de suport a la conversió i al manteniment de l'agricultura ecològica que en total suposen un 41 % d'increment sobre el pressupost de les ajudes disponibles a l'actual període. Així mateix, s'han programat altres mesures finançables amb el FEADER, com ara la formació, l'assessorament, la innovació o la millora de les cadenes de comercialització, que també contribueixen a aquest objectiu.

Tot això, unit al full de ruta per a l'agricultura ecològica a Espanya —que té entre les prioritats l'increment del consum nacional compassant-lo al creixement de les produccions— suposarà un impuls molt notable a l'agricultura ecològica.

Aquest any es pretén revisar la política comunitària de promoció, amb la intenció que aquesta estigui més lligada als objectius del Pacte Verd, cosa que podria fer complicat que els vins i les carns siguin elegibles per a cofinançament comunitari. Què diria als productors implicats en aquests sectors per tranquil·litzar-los?

Els diria que la posició del MAPA, i així ho hem traslladat a la Comissió, és que som molt conscients de la necessitat d'alinear la política de promoció amb els objectius relacionats amb el Pacte Verd Europeu i l'estratègia “De la granja a la mesa”, però que s'hauria de fer sense oblidar que l'esperit amb què es va crear la política de promoció és “garantir la competitivitat de tots els productes agrícoles de la UE”.

Creiem que no cal excloure cap producte o sector, aportant informació de tots ells, dels seus règims de qualitat i de les altes exigències dels mètodes de producció europeus. Aquest aspecte és determinant per a Espanya, atès que la nostra realitat productiva juga un paper clau a les economies de determinades zones rurals que lluiten contra el despoblament. A més, hi ha sectors que estan fent un important esforç per tal de sostenir els seus models productius, com ara el vi, informant sobre un consum moderat i hàbits de vida i d'alimentació saludable, assimilats a la dieta mediterrània.

Com percep el MAPA l'acollida que està tenint al sector la propera llei sobre malbaratament alimentari que es podria aprovar ben aviat?

La situació actual, amb increments de costos de producció, fa encara més necessària una llei com aquesta, on cobra un gran protagonisme l'economia circular. És necessària la col·laboració de tots per complir amb els objectius que en aquest sentit ha marcat les Nacions Unides de reduir el malbaratament a la meitat per al 2030.

Per això, seguirem treballant en la sensibilització amb campanyes de promoció com la que llancem l'any passat sota el lema “Aquí no es llença res”, per sumar forces en la lluita contra el malbaratament alimentari i la promoció d'un consum més responsable. L´objectiu d´aquesta campanya és contribuir a la conscienciació de tots els sectors de la societat, recuperant el valor dels aliments que conformen el patrimoni gastronòmic cultural nacional d´Espanya per frenar el malbaratament d´aliments i el seu impacte sobre el medi ambient.