AL DIA

327 M€ per finançar programes operatius d'OPFH

El Ministeri d'Agricultura va comunicar a la Comissió Europea les necessitats de fons

El Ministeri d'Agricultura va comunicar a la Comissió Europea les necessitats de fons per al finançament dels programes operatius de les organitzacions de productors al sector de fruites i hortalisses (OPFH) per al 2022, que arriben als 327 M€, un 22 % per damunt la mitjana dels darrers 8 anys. D'aquesta quantitat, 34 M€ corresponen a mesures per a la prevenció i la gestió de crisis de mercat, fet que suposa més del 10 % del total.

Les beneficiàries d'aquestes ajudes seran 465 organitzacions de productors repartides en 15 comunitats autònomes, entre les quals destaquen, en termes de valor de producció comercialitzada i d'ajut sol·licitat, Andalusia, Múrcia, la Comunitat Valenciana, Catalunya, Aragó, Navarra i Extremadura.

Nou rècord d'exportacions agroalimentàries: 60.118 M€

El Ministeri d'Agricultura va confirmar un nou rècord de les exportacions agroalimentàries espanyoles el passat any, amb una facturació de 60.118 M€, que és un 11% superior a l'exercici precedent. El saldo de la balança comercial amb l'exterior en aquest sector es va situar en 18.949 M€ (+0,8 %), superant el sostre, malgrat un augment del 16,4 % de les importacions, fins a 41.119 M€.

Aquestes dades constaten, segons el MAPA, l'important paper que juga el sector agroalimentari i pesquer al comerç exterior, en representar el 19 % de les vendes totals de mercaderies, davant del 12 % de les importacions.

Les fruites van ser el subsector que més va facturar a l'exterior durant l'any passat, amb vendes per valor de 10.162 M€ (+5 %), seguit dels productes carnis, amb 8.819 M€ (+4,4 %), i les hortalisses, amb 7.461 M€ (+7,5%).

Major inversió en R+D agroalimentària

La inversió interna en recerca i desenvolupament (R+D) en l'àmbit agroalimentari el 2020 va ser de 845 M€, fet que suposa un increment del 3,6% respecte de l'any anterior.

L'estudi La innovació al sector agroalimentari, del MAPA, destaca el paper concret de la indústria alimentària tant en nombre d'empreses (1.490) com en despesa (799 M€), només superades al total del sector industrial per la indústria farmacèutica i l'automobilística.

Per la seva banda, el sector foodtech espanyol va experimentar un impuls notable el passat any, i va consolidar la seva posició de nínxol estratègic per a la innovació de la indústria alimentària, segons es destaca en un nou estudi d'ICEX España Exportaciones y Inversiones. Les startups espanyoles de foodtech han atret una inversió total de 695 M€ el 2021, amb un augment de la inversió del 220% comparat amb el 2020.

No obstant això, l'augment relatiu més gran se l'endugueren el grup d'olis i greixos, amb una alça del 27,4 %, gràcies sobretot a l'impuls de l'oli d'oliva, amb un valor exportat de 5.359 M€, seguit del de begudes ( +13,8%), amb 4.964 M€ facturats a l'exterior.

La Unió Europea va ser la destinació del 63 % del total d'aquestes vendes, amb 37.915 M€ (+11,4 %), i Itàlia (+16,2 %), Alemanya (+10 %) i França (+8,9) %).

Ajuts per la sequera i les conseqüències de la guerra d'Ucraïna

El Govern va aprovar recentment un paquet de mesures urgents per al sector agrari davant la sequera a través d'un reial decret llei que contempla suports en els àmbits fiscal, laboral, financer i hidràulic, que impliquen sis ministeris i que s'estimen en 450 M€.

Així, agricultors i ramaders podran tenir una reducció del 20% als mòduls de l'IRPF i accedir a línies de crèdits avantatjoses. En matèria laboral, es concedeix un ajornament del pagament a les quotes a la Seguretat Social i s'equipara la contractació com a fix discontinu i l'eventual, als efectes de determinació del dret al subsidi. També s'ha fixat per a aquest any un preu per a l'aigua dessalada, així com una reducció dels cànons de regadiu a les conques del Guadalquivir i el Guadiana.

Així mateix, Espanya complementarà amb ajudes nacionals els 64,5 M€ que rebrà dels 500 M€ amb què compta la reserva de crisi de la PAC i que la Comissió Europea va decidir habilitar per ajudar a afrontar l'alça de preus de les matèries primeres i els costos de producció com a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna.

Aquesta va ser una de les decisions adoptades el 21 de març pel Consell de Ministres de la UE, que també es va mostrar favorable a flexibilitzar determinats requisits de la PAC perquè es puguin cultivar terres en guaret. En el cas d'Espanya, es tractaria principalment de destinar aquestes a la sembra i el cultiu de blat de moro en gra de primavera i d'oleaginoses, sobretot gira-sol. Una altra mesura adoptada en aquest Consell va ser l'activació de l'emmagatzematge privat per a la carn de porcí.