A FONS

Recta final per al Programa Estratègic Nacional de la PAC

El mes de juny passat la presidència portuguesa del Consell de la UE aconseguia tancar un acord amb el Parlament Europeu sobre els tres reglaments bàsics que componen el paquet de reforma de la PAC 2023-2027

Després de tres anys de complicades negociacions i un nombre incomptable de diàlegs tripartits, durant el mes de juny passat la presidència portuguesa del Consell de la UE aconseguia tancar –en “triàleg” amb la Comissió Europea– un acord amb el Parlament Europeu sobre els tres reglaments bàsics que componen el paquet de re- forma de la Política Agrària Comuna 2023-2027 “que aplana el camí per a una PAC més simple, més justa i més ecològica i que proporcionarà un futur sostenible als pagesos europeus”, segons va destacar aleshores la ministra portuguesa Maria do Céu Antunes.

Sobre aquest acord, els 27 Estats membres han de treballar ara i presentar abans del 31 de desembre a Brussel·les el seu Programa Estratègic Nacional (PEPAC), que en el cas del nostre país implica una àrdua negociació amb les comunitats autònomes.

En el cas d’Espanya, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va presentar a mitjans del mes de juliol passat en una conferència sectorial una proposta d’acord sobre el PE-PAC, amb ànim de tancar-la en reunions posteriors.

La proposta del MAPA presentada als consellers inclou 4.800 M€ anuals com a import dels ajuts directes (FEAGA), el 60 % dels quals aniran al pagament bàsicajut a la renda per a la sostenibilitati una quantitat propera als 1.200 M€ per als ecoesquemes, dins, tot això, del primer pilar de la PAC.

Els Fons per al Desenvolupament Rural (FEADER) disposaran d’una quantitat anual de 1.100 M€ i hi haurà 900 M€ per a mesures de mercat i programes sectorials.

Beneficiaris

Els beneficiaris dels ajuts directes de la PAC, segons la proposta del MAPA, hauran de complir la condició d’agricultor actiu, “que serà el que estigui afiliat a la Seguretat Social per compte propi o el que rebi almenys el 25 % dels ingressos totals de l’activitat agrària.”

No obstant això, atès que en algunes zones l’agricultura a temps parcial té una funció social i mediambiental significativa, els beneficiaris (pluriactius) que rebin un import anual igual o inferior a 5.000 euros es consideraran també agricultors actius.

Sostre màxim i redistribució

A la proposta del MAPA, l’import de l’ajut bàsic a la renda que rebi cada beneficiari es reduirà, progressivament, a partir de la quantitat rebuda que superi l’import de 60.000 euros.

A més, l’import de l’ajut bàsic a la renda estarà limitat a 100.000 euros l’any per beneficiari. No obstant això, el beneficiari que rebi a partir de 60.000 euros anuals podrà, també, descomptar els costos salarials que suporti  directament i els costos laborals inclosos en la contrac- tació d’empreses de serveis agrícoles.

D’altra banda, es mantindrà en 300 euros el llindar mí- nim per rebre ajuts directes. L’import per hectàrea de l’ajut bàsic a la renda es distingirà per regions, que es reduiran a un màxim de 20 (de les 50 actuals) en les quals es diferenciaran les superfícies de pastures permanents, conreus herbacis de secà, conreus herbacis de regadiu i conreus permanents.

Joves i igualtat de gènere

L’aspecte social, amb mesures d’igualtat de gènere i ajuts per a la incorporació dels joves, també seran elements fonamentals de la nova PAC. Així, per facilitar el relleu generacional, s’hi destinaran més de 140 M€ anuals, un import equivalent al 3 % del pressupost dels ajuts directes (primer pilar), que anirà en almenys un 2 % com a ajut complementari a la renda per a joves agricultors (40 anys o menys) i un 1 % més com a ajuts procedents de mesures de desenvolupament rural.

A més, es donarà suport a les dones per fomentar la igualtat en el medi rural, en formar part, per primera vegada, dels objectius específics de la PAC. D’aquesta manera, el PE-PAC proposarà establir imports addicionals per impulsar el seu paper en les activitats agràries.

Pel que fa a la dimensió o condicionalitat social de la nova PAC, no suposarà cap càrrega administrativa addicional per a agricultors i ramaders. En aquest sentit, el MAPA i les comunitats autònomes desenvoluparan un sistema de creuament d’informació sobre les infrac- cions i sancions a les directives laborals, recollides en el projecte de reglament de plans estratègics, perquè sigui operatiu el 2024.

El Copa y la Cogeca, que defensen els interessos dels pagesos europeus i de les seves cooperatives, van acollir amb satisfacció que s’aconseguís assolir un acord polític sobre la futura PAC. No obstant això, destaquen que hi continua havent moltes preocupacions per al sector agrari, en particular respecte de la coherència general de la nova PAC amb altres polítiques de la UE.

Juntament amb la PAC, la UE haurà d’implementar les estratègies “De la granja a la taula” i “Biodiversitat 2030”, els objectius de neutralitat climàtica i els acords comercials futurs i existents. “En aquest context, la PAC no és (ni hauria de ser) l’única política comunitària que hagi de suportar la càrrega d’aquesta transició. Els pagesos no s’han de veure a la cua ni sacrificats”, subratlla.