AL DIA

La pandèmia trastoca els hàbits alimentaris

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Pla- nas, va presentar el mes de juny passat l’Informe de consum alimentari a Espanya 2020

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va presentar el mes de juny passat l’Informe de consum alimentari a Espanya 2020 que constata, en comparació amb el del 2019, que el desemborsament en alimentació (dins i fora de la llar) es va situar en 102.082 M€, un 3,2 % menys que el 2019, mentre que el volum adquirit de productes agroalimentaris va créixer un 4,4 %, fins a 34.766 milions de quilos o litres.

La pandèmia va marcar, de manera ineludible, els hàbits alimentaris dels espanyols l’any passat i ha generat un canvi en la foto fixa del consum. Pel fet de romandre més temps a casa per les restriccions, el consum es va concentrar a la llar i va disminuir ostensiblement en bars i restaurants.

Les llars van destinar el 2020 un 14,2 % més del seu pressupost al cistell de la compra (79.348 M€), cosa que representa en valor un 78 % del total, que no compensa la caiguda del 36,8 % en la despesa en bars i restaurants (22.737 M€).

L’Informe de consum alimentari a Espanya 2020 inclou com a novetat l’anàlisi específica dels productes sense gluten i els ecològics.

Luis Planas va subratllar que el consumidor van donar més importància l’any passat a l’origen dels aliments, a  preocupar-se per adquirir productes frescos i de proximitat. També va comentar que es comença a parar més atenció a com s’ha produït un aliment i que ha augmentat el consum de productes de més qualitat, que són més propis de la restauració que de la cuina de les llars.

Més de 2.000 M€ de fons Next Generation per transformar el sector agroalimentari

El sector agroalimentari s’enfronta al gran desafiament que suposa el canvi climàtic, però també a les oportunitats derivades de la sostenibilitat i de la necessitat d’assumir un estil de vida cada vegada més saludable. Per això, s’ha de transformar des del punt de vista ambiental i digital, i la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) és un suport per dur a terme aquesta comesa.

"La nostra indústria agroalimentària també podrà accedir a uns 1.000 M€ del total del finançament que tindrà el component 12 del PRTR", segons el MAPA

En el component 3, el PRTR preveu destinar 1.051 M€ dels fons europeus Next Generation a la transformació ambiental i digital del sistema agrari i pesquer espanyol, amb l’objectiu d’impactar en els sistemes de reg per fer-los més eficients; potenciar l’ús de fonts d’energia renovables per bombejar aigua o per a sistemes d’abastiment; invertir en projectes de pesca extractiva i aqüicultura relacionats amb el disseny ecològic, i potenciar la transformació de residus i el reciclatge de materials, entre altres coses.

Les quatre línies d’inversió que es preveuen al pla vinculades al sector agrari es focalitzen en l’eficiència, l’increment de la sostenibilitat i la digitalització i la innovació:

  • Pla per millorar l’eficiència i la sostenibilitat en regadius: 563 M€
  • Pla per impulsar la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: 355 M€

  • Pla per impulsar la sostenibilitat, investigació, innovació i digitalització del sector pesquer: 95 M€

  • Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural: 38 M€

CaixaBank ajuda a facilitar l’accés als fons

CaixaBank ha posat en marxa un pla integral per facilitar als clients l’accés als fons europeus Next Generation i al PRTR del Govern, amb l’objectiu de ser un agent actiu en la comunicació i difusió de les ajudes disponibles, agilitzar-ne l’arribada als beneficiaris perquè puguin emprendre projectes d’inversió amb més seguretat i anticipar, també, els seus efectes transformadors i de creixement sobre l’economia.

Així mateix, l’entitat ha dissenyat un sistema de bestreta de subvencions i de crèdits que complementin la part de la inversió que no estigui coberta pels ajuts europeus.

Per fer-ho, CaixaBank ha dissenyat una plataforma, integrada en la seva banca digital, on estaran disponibles tots els programes de subvencions vigents i actualitzats per a particulars, autònoms, pimes i empreses. Aquí es podran identificar els ajuts disponibles i les recomanacions per a cada tipus de client, a més d’accedir a una descripció detallada de les característiques.

Creix el reg eficient

Segons l’enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius a Espanya (ESYRCE), la superfície de reg eficient ja se situa en 2.943.088 hectàrees, un 77 % de la superfície total nacional de reg, 2.058.322 ha de les quals corresponen al sistema de reg localitzat i 884.766 ha al grup constituït per aspersió i automotriu. D’altra banda, 888.094 ha més encara es reguen per gravetat.

El sistema que més ha crescut els últims anys ha estat el reg localitzat (26,37 %), implantat en 429.617 ha noves des de l’any 2010.

Objectiu: el 25 % de superfície ecològica

La superfície destinada a la producció ecològica a Espanya va augmentar el 3,5 % el 2020 respecte de l’any anterior, fins a assolir els 2.437.891 hectàrees. Aquestes dades confirmen una tendència de creixement anual mitjà de la superfície ecològica del 4,8 % durant l’últim lustre i situen la superfície agrària útil (SAU) que hi està dedicada en el 10 %.

Així, Espanya, primer país europeu en superfície i producció ecològiques i el tercer del món –per darrere d’Austràlia i Argentina–, està en disposició de poder complir el 2030 l’objectiu, fixat al Pacte Verd Europeu, de destinar un 25 % de les terres agrícoles a la producció ecològica.

La major part de la superfície ecològica va correspondre a pastures permanents, amb més d’1,27 Mha, seguida per conreus permanents (662.423 ha) i per conreus arables (502.075 ha), segons l’estudi Producción Ecológica 2020 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.