UN CAFÈ AMB

Luis Planas Puchades, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

“ELS INSTRUMENTS FINANCERS SÓN FONAMENTALS EN EL CANVI D’ÈPOCA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA”

Diputat al Congrés, senador, eurodiputat, conseller d’Agricultura i de Presidència de la Junta d’Andalusia, director de Gabinet dels comissaris europeus Manuel Marín i Pedro Solbes, ambaixador, secretari general del CESE... són algunes de les responsabilitats que omplen l’espectacular currículum polític de Luis Planas Puchades, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació.  Pesca i Alimentació. 

El 21 de juliol passat, el Consell Europeu va donar el vistiplau al MFP 2021-2027 i al pressupost corresponent per a la propera PAC. A falta que es pronunciï el Parlament Europeu sobre la proposta, vostè l’ha qualificat d’èxit per a Espanya, malgrat que les organitzacions agràries continuen veient retallades a la PAC. Com s’entén tanta discrepància en aquest tema?

El resultat del Consell Europeu ha estat molt bo per a Espanya. El pressupost per als pagesos i ramaders espanyols es manté i fins i tot s’incrementa lleugerament. El nostre objectiu principal en la negociació des del punt de vista agrari era aconseguir, almenys, el mateix pressupost –47.500 milions d’euros– que durant el període 2014-2020. Això s’ha aconseguit.

Les xifres que es presenten com a retallades del Marc Financer Plurianual per a la Política Agrària Comuna (PAC) es refereixen sempre a comparacions en termes de preus constants, però els pressupostos anuals, el que rep el beneficiari de la PAC cada any, s’elaboren en preus corrents.

La xifra resultant, si incloem també els suports al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) dins del nou instrument Next Generation EU, és de 47.724 milions d’euros.

Així mateix, cal recordar que el procés de vertebració i redimensionament del sector productiu agrari, afegit a la disminució del nombre d’actius, ha propiciat un augment dels pagaments mitjans per beneficiari a Espanya. Hem passat de 6.331 euros a 8.482 euros per beneficiari, és a dir, un creixement anual del 6,8 %, i estimem que aquesta tendència es mantindrà fins al final d’aquesta dècada. 

“El procés de vertebració i redimensionament del sector productiu agrari, afegit a la disminució del nombre d’actius, ha propiciat un augment dels pagaments mitjans per beneficiari a Espanya”

El cofinançament comunitari del FEADER a les mesures de desenvolupament rural baixarà, amb caràcter general, 10 punts, fins al 43 %. Suposarà això que les administracions nacionals, l’AGE i les comunitats autònomes hi hauran d’aportar més diners per contrarestar el que aportarà de menys la UE? Afectarà això les mesures dels PDR i el finançament de mesures com la incorporació de joves, la modernització d’explotacions, les inversions agroalimentàries, etc.?

La incorporació de joves a l’activitat agrària, com també la modernització de les explotacions a través de la digitalització i la innovació són qüestions prioritàries, de manera que, com a mínim, tindran el mateix suport financer que en el període actual.

Igual com passa amb els fons estructurals i de cohesió, l’acord del Consell Europeu ha modificat a l’alça les taxes de cofinançament per al Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (FEADER) i ha rebutjat la retallada mitjana de 10 punts percentuals de la proposta original de la Comissió. De fet, a la proposta de la Comissió del juny del 2018 no es recollien aquestes regions en transició, aspecte que ara sí que s’inclou en aquest nou període de programació.

Les regions s’han reclassificat en funció del producte interior brut (PIB) per capita i, per tant, tot i que algunes veuen decréixer les taxes, altres –Castella-la Manxa o Andalusia, per exemple– experimenten un increment en el cofinançament. A més, s’han recuperat taxes específiques per a les regions en transició, la qual cosa suposa un augment de fins a set punts respecte de la proposta inicial per a Astúries, les Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i La Rioja. D’altra banda, també s’ha vist afavorit amb un increment de cinc punts percentuals el cofinançament de mesures concretes, les relatives a aspectes mediambientals.

L’important, en aquest cas, és que els beneficiaris finals tindran el mateix finançament. Per tant, no afectarà cap de les intervencions de desenvolupament rural del proper pla estratègic de la PAC.

Per què les comunitats autònomes estan aprofitant tan poc –tret de casos puntuals, com Castella i Lleó– les possibilitats de l’instrument financer de gestió centralitzada (IFGC) per a les inversions en mesures de desenvolupament rural, quan altres Estats membres sí que les estan aprofitant?

L’aplicació dels instruments financers com a eina de suport a les polítiques de desenvolupament rural ha suposat una important novetat en l’actual període de programació.

L’instrument financer de gestió centralitzada (IFGC) és una eina que ofereix noves oportunitats de finançament i facilita l’accés al crèdit per a projectes d’inversió en el medi rural, ja que proporciona una garantia del 80 % dels préstecs concedits.

Amb caràcter general, la implementació dels instruments financers resulta complexa i laboriosa. En el cas de l’IFGC, la complexitat s’incrementa pel fet de partir de processos de gestió comuns per atendre les necessitats particulars de cada comunitat autònoma.

Per això, el MAPA ha treballat intensament, juntament amb les comunitats adherides, en la posada en marxa d’eines que en facilitin la utilització. Entre les nostres actuacions destaca la subscripció d’un conveni amb 14 entitats financeres per facilitar els préstecs garantits per l’IFGC, com també el desplegament administratiu, inclosa una aplicació informàtica, per gestionar-los.

Aquest esforç, tant del Ministeri com de Castella i Lleó i Extremadura, ha servit per aplanar el camí a d’altres que ja volen incorporar aquests instruments financers. Galícia està ultimant els detalls de l’acord de finançament per signar-lo i Astúries ja n’ha iniciat els tràmits, mentre que 4 més ja tenen l’avaluació per completar l’adhesió, si així ho decideixen en un futur pròxim.

La Comissió Europea aposta fermament per l’ús d’aquesta mena d’instruments com una manera de maximitzar l’impacte dels fons europeus i és previsible que el nombre de comunitats autònomes que s’adhereixin a l’IFGC augmenti durant els pròxims anys, ja que els instruments financers, i més concretament aquest, entre altres coses faciliten l’execució dels plans de desenvolupament rural, permeten atendre més operacions i presenten menys complexitat administrativa que les subvencions.

A més, encara tenen més rellevància en una situació econòmica i social com la que ha generat la pandèmia. Per exemple, per al sector agrari resulta una mesura molt atractiva la que possibilita préstecs per a capital circulant sense estar necessàriament vinculats a una inversió.

Creu que el sector agrari i agroalimentari té un apreciable dèficit de finançament no cobert, com es desprenia d’un recent estudi encarregat per la Comissió Europea, o considera que, en canvi, disposa de varietat i diversitat de finançament a causa de la implicació del sector financer amb els dos sectors, sobretot per part de les entitats més apegades al territori?

El nivell d’endeutament del sector agrari se situa en 20.482 milions d’euros, xifra que equival al 78,1 % de la renda agrària anual (segona estimació de l’any 2019). D’altra banda, el nivell d’endeutament de la indústria agroalimentària puja a 23.487 milions d’euros, cosa que equival al 82,6 % del valor afegit brut (VAB).

El mateix estudi diu que aquest “forat” es deu probablement al potencial de creixement, tenint en compte el creixement del sector agrari i la fam inversora mostrada els últims anys, com ho demostra la gran demanda que han tingut les mesures d’inversió dels programes de desenvolupament rural. No és un problema, sinó més aviat un potencial que hem de desenvolupar.

Hi ha marge per millorar l’accés al crèdit, sobretot en els petits pagesos i ramaders, com també en els joves que s’incorporen a la pagesia. No obstant això, el mateix estudi diu que tenim un mercat financer

 “Cal una bona coordinació entre pagesos i entitats financeres per harmonitzar la satisfacció de necessitats a fi de complir els objectius i les estratègies en l’àmbit agrari” molt variat i amb una àmplia oferta, amb nombrosos actors, entre els quals hi ha l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). L’IFGC que coordina el MAPA també proporciona préstecs en condicions preferents i amb garantia pública. El sector agrari té una gran varietat d’instruments financers als quals es pot acollir, però la naturalesa de la seva activitat, que presenta nombroses incerteses, fa que, sovint, el pagès no tingui accés a un canal de finançament estable i adequat a les seves necessitats d’inversió.

Cal una bona coordinació entre pagesos i entitats financeres per harmonitzar la satisfacció de necessitats a fi de complir els objectius i les estratègies en l’àmbit agrari. Al Ministeri creiem que aconseguir aquesta sintonia pot constituir un factor important per garantir el sosteniment econòmic de l’activitat i per elevar la producció agroalimentària del país als més alts estàndards de seguretat, qualitat i sostenibilitat.

Els instruments financers seran fonamentals en el canvi d’època de la nostra producció agrària. Hem de millorar, entre tots, la formació i la informació sobre les opcions de finançament que té el sector agrari a la seva disposició.

En el nou context pressupostari 2021-2027 de la UE, quines mesures, actuacions o inversions o projectes haurien de ser objecte d’un finançament preferencial per part de les entitats bancàries del nostre país?

 “L’estratègia “De la granja a la taula” suposarà la necessitat d’adaptació de molts sectors agrícoles i ramaders a una producció cada vegada més verda”   

No podem desvincular les necessitats financeres del sector agrari de la situació de crisi que viu el país, ni de les perspectives econòmiques a curt termini. Per aquest motiu, la primera necessitat serà articular, a través de mecanismes que puguin maximitzar l’abast dels fons de recuperació, eines que garanteixin la sostenibilitat econòmica dels sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 i les seves conseqüències.

En el nostre àmbit, haurà de prestar una atenció especial als efectes per la baixada del turisme i, per tant, de la distribució alimentària a través del canal HORECA, com també les variacions de poder adquisitiu dels consumidors espanyols, que poden provocar canvis en els mercats agroalimentaris en un futur pròxim.

Aquesta recuperació ha d’incloure les prioritats de la UE que impliquen compromisos mediambientals del més elevat nivell pel que fa al Pacte Verd. Així, l’estratègia “De la granja a la taula” suposarà la necessitat d’adaptació de molts sectors agrícoles i ramaders a una producció cada vegada més verda.

S’obre tot un univers de necessitats financeres per a inversions, per exemple, en actuacions per reduir emissions, en eficiència energètica, en energies renovables, en la millora de la gestió de l’aigua i en estructures de bioseguretat de la producció. Posant l’accent, sobretot, en inversions de millora productiva i per crear ocupació.