AGROQUALITAT

LES COLS, saludables reines de la temporada hivernal

La major part de les cols fan de modestes comparses en l’imaginari gastronòmic d’un país entregat als grans productes de la taula i, no obstant això, la llombarda és una exquisida i acolorida protagonista d’amanides, la col de cabdell no pot faltar en una carn d’olla, el bròcoli s’imposa com a superaliment... i així podríem continuar amb la coliflor, el romanesco, la col verda, la col xinesa, la col de Brussel·les o fins i tot el colinap, que és un cosí llunyà d’aquesta família.

Tots aquests vegetals, vinculats a l’època hivernal, s’inclouen en la família de les brassicàcies o crucíferes. Però cal parar compte per no perdre’s, perquè més de tres mil espècies integren aquesta família.

El nostre país és un dels productors principals de cols d’Europa, com ho demostren les últimes dades del Ministeri d’Agricultura, que ens descobreixen que l’any passat es van produir, per exemple 571.000 tones de bròcoli i una mica més de 185.000 tones de coliflor. Aquest mateix any les llars espanyoles van consumir 1,3 kg per capita de cols.

Tot i que la forta aroma que desprenen aquestes hortalisses en ser cuinades –perquè tenen uns compostos de la família del sofre, els isotiocianats, que no fan cap olor quan la verdura és fresca, però que s’alliberen quan entren en contacte amb l’aigua bullint i provoquen aquesta olor sulfurosa– pugui no convidar a consumir-les, el cert és que el consum de les cols augmenta alhora que les investigacions científiques que n’acrediten les múltiples propietats beneficioses per a la salut.

I és que, compostes principalment per aigua, destaquen per tenir pocs hidrats de carboni i proteïnes, gairebé cap greix, i ser font de fibra, vitamines A, C i E, a més de riques en calci i fòsfor LES MÉS

POPULARS A LA CUINA

Kale o col arrissada De fulles de color verd intens, a primera vista sembla una barreja entre enciam, bleda i bròcoli. És originària d’Àsia menor i sempre ha estat molt consumida a Europa central. Entre les propietats que se li atribueixen hi ha les de millorar l’estat d’ànim, reduir el colesterol, millorar la funció immunològica, prevenir el càncer i reduir el risc de malalties cròniques

Col de Brussel·les Són originàries de Bèlgica, com indica el seu nom. S’hi van començar a conrear durant el segle xviii i des d’allà es van estendre a la resta d’Europa i del món. A diferència d’altres tipus de col en què s’aprofita la flor, en aquest cas es fan servir els brots de la planta. Destaca per l’alt contingut en vitamina C.

Bimi Una varietat que ha arribat fa poc als nostres mercats i les llavors de la qual es van desenvolupar al Japó als anys noranta. Té una alta concentració de nutrients.

Coliflor Es creu que prové de la Mediterrània oriental i per això se l’anomena també col de Xipre o col de Pompeia. A Espanya, els àrabs ja en coneixien el conreu. Després d’estendre’s per Europa durant el segle xvi, va acabar assentant-se a tot el planeta. Per les tonalitats del color de la seva massa es diferencien en coliflors blanques (la més comuna), verdes i morades.

Col de cabdell Se la coneix també com a col de fulla suau. És la varietat més comuna i les seves fulles externes són de color verd clar, mentre que les de l’interior són blanques. Té un gust fort i una consistència força dura.

Llombarda És una col de cabdell de forma arrodonida i de fulles llises. Té un gust lleugerament dolç i molt apreciat. Es caracteritza per l’atractiu color morat de les fulles. És rica en antioxidants i una font de nutrients per a la salut dels ulls.  

Nap o nap de bou També pertany a la família de les cols comestibles. És una hortalissa molt típica de la temporada freda de l’any. L’alt contingut en vitamina C i sals minerals fa que sigui un ingredient perfecte per prevenir els refredats

Bròcoli Els romans conreaven i consumien aquesta verdura, i per això és molt popular a Itàlia. Va ser fa poc més de 20 anys quan la producció i el consum es va començar a incrementar de manera més general. Romanesco És un encreuament de bròcoli i coliflor. Una de les característiques més cridaneres d’aquesta col és que l’estructura bàsica de la flor es repeteix a diferents escales.

IGP COLIFLOR DE CALAHORRA

La coliflor de Calahorra es produeix des del 2003 com a indicació geogràfica protegida, un distintiu de qualitat que atorga la Unió Europea i que vincula la qualitat del producte a l’origen geogràfic.

La coliflor de Calahorra es conrea a les fèrtils terres banyades pels rius Cidacos i Ebre, a l’est de la comunitat autònoma de La Rioja, una zona d’hiverns suaus, estius llargs i alts índexs d’humitat, característiques climatològiques que n’afavoreixen la producció.