AGROQUALITAT

Melons i síndries, patrimoni fructícola de l’estiu

De meló, n’hi ha dues indicacions geogràfiques protegides (IGP): meló de la Manxa i de Torre Pacheco, que empara els melons de qualitat criats en aquestes terres.

¿Qui no relaciona l’estiu amb el consum de dues fruites tan emblemàtiques com el meló i la síndria? “En temps de melons, ni missa llarga ni sermons” avisava una dita que avui ja no es diu gaire, relacionantne el consum amb la mandra que de vegades genera la xafogor de l’estiu en moltes zones d’Espanya. La importància agronòmica que té per al país la reflecteix la dada que l’any passat es van conrear, segons les últimes xifres facilitades pel Ministeri d’Agricultura, 19.193 hectàrees d’aquesta fruita, tot i que la superfície ha baixat any rere any des de les 28.561 ha que es van comptabilitzar el 2012. Pel que fa a la producció, l’any passat va pujar a 683.391 tones, amb una mitjana els últims cinc anys de 758.134 t, i les exportacions van copar gairebé el 60 %: 405.303 t. Entre les nombroses varietats conreades (rochet, charentais, tendral, groc, gàl·lia…) n’hi ha una que triomfa en termes d’èxit comercial per al consumidor local: el meló de pell de granota, que té com a zones de conreu principals comarques com ara Torre Pacheco a Múrcia o la província de Ciudad Real (Castella-la Manxa). No obstant això, a Espanya hi ha institucions molt actives a l’hora de crear un banc de dades històric sobre llavors de meló, com l’IMIDRA a la Comunitat de Madrid, i empreses que investiguen contínuament per crear varietats més evolucionades i rendibles. Tots els esforços que s’estan fent des de diversos enfocaments (més tradicionals, més innovadors) per oferir melons de més qualitat tenen un objectiu comú: evitar aquesta negativa sensació que de vegades tenen els consumidors quan obren un meló i es troben amb un producte sense gust, sense dolçor i, de vegades, sense maduració. A Espanya es cullen melons des de mitjan abril fins al novembre en diverses zones productores. Almeria s’ha especialitzat en assortir, d’abril a juny, el nord d’Europa amb varietats primerenques i extraprimerenques conreades en hivernacle. La segueix Múrcia, que cull de juny a agost, i abans d’acabar la campanya comença la collita a Ciudad Real, la província que té més producció de meló, especialitzada en la varietat de pell de granota, que es cull de juliol a octubre. La tria del meló com a fruita de consum diari durant la temporada té una important justificació: les qualitats nutritives.  Segons la Fundació Espanyola de la Nutrició, el meló ofereix cinc beneficis molt atractius per als consumidors preocupats pel benestar: el caràcter diürètic permet ajudar a eliminar líquids, conté una important dosi de minerals, ofereix una aportació extra de provitamina A que protegeix l’organisme contra les cataractes i les malalties cardiovasculars i, finalment, però no menys important, és una fruita amb gran quantitat d’aigua, baixa en sucre i amb una aportació calòrica mínima.

Com es pot triar un bon meló?

1. Agafeu el meló amb les mans i doneuli copets en un lateral per comprovar-ne la fermesa.

2. Observeu les ratlles presents a la pell del meló: si tenen entre 1 i 3 mil·límetres de gruix segurament el meló és de bona qualitat.

3. Toqueu una de les puntes del meló i mireu de prémer-la: si el meló és una mica tou vol dir que és molt dolç.

4. Si quan l’obriu mostra un color massa verd vol dir que no és prou madur.

5. Sacsegeu una mica el meló per notar-ne la consistència: serà un bon senyal.

6. Oloreu una de les puntes del meló; si desprèn una olor fresca, hi ha moltes possibilitats que sigui molt bo

Síndria: mossades d’hidratació

Però si hi ha cap altra fruita que aconsegueixi fer ombra al meló durant la temporada estival, és la síndria, gran en mida i en poder refrescant, i formada en un 99 % per aigua.

És a dir, mossades d’hidratació. Fa quatre mil anys ja es conreava la síndria a la vall del Nil, i es calcula que al voltant de mil anys enrere es va conèixer a Àsia, mentre que a Europa se’n documenta la presència des de fa set segles. L’evolució del conreu de la síndria a Espanya ha passat de les 18.942 hectàrees que hi havia el 2012 a les 20.102 ha que estima el MAPA que es van registrar durant la campanya passada. La producció del 2018 es va situar en 1.077.433 tones i les exportacions, en 861.953 t, ni més ni menys que un 80 % de la producció de l’any.

Es té constància de més de cinquanta varietats de síndria per al consum, que es classifiquen en funció de la forma dels fruits, el color de la polpa, el de la pell, el pes, el període de maduració, etc. Les síndries conreades a l’aire lliure floreixen entre finals de primavera i principis de l’estiu, per la qual cosa els fruits estan en el punt òptim de saó al llarg de tot l’estiu i començaments de la tardor. No obstant això, la síndria també es conrea en hivernacle, així que és fàcil disposar-ne al llarg de tot l’any.