logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

19 de agost, 2019

Reserves marines pesqueres, d’ús responsable

Les reserves marines pesqueres espanyoles fan 33 anys, i rn aquest període han esdevingut espais únics per practicar el busseig, la fotografia submarina o per gaudir d’un entorn privilegiat

Sostenibilitat

Les reserves marines pesqueres espanyoles fan 33 anys, i rn aquest període han esdevingut espais únics per practicar el busseig, la fotografia submarina o per gaudir d’un entorn privilegiat. Segons ha recordat avui en un comunicat el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), a Espanya hi ha 11 espais d’aquesta mena que tenen com a objectiu regenerar les espècies, preservar la biodiversistat i que l’explotació sigui sostenible.

El busseig recreatiu està regulat perquè sigui una experiència de qualitat, però compatible amb la conservació dels espais marins, gràcies a la necessària sensibilització del bussejador a l’hora de gaudir d’aquesta activitat de lleure. El MAPA ha editat un fullet amb la informació necessària per practicar-lo, però d’una manera responsable.

Per als amants de la fotografia, destaca la celebració de l’Open Fotosub Isla de El Hierro que és, des del 1996 —any en què es va crear aquesta reserva— un clàssic de les competicions obertes de fotografia submarina i de les més prestigioses del món. Algunes reserves allotgen, a més, béns d’interès cultural pertanyents al patrimoni arqueològic i són els bussejadors, en les rutines habituals, els que es converteixen en albiradors d’aquests objectes que, un cop localitzats, es comuniquen a les autoritats arqueològiques.

Són espais que permeten als pescadors locals beneficiar-se de l’efecte "rebosadura" o "exportació de biomassa", i que s’ha documentat en aquestes reserves. Això vol dir que en augmentar la densitat d’una espècie d’interès pesquer dins d’una reserva i assolir la capacitat màxima per allotjar-la dins dels límits, es produeix una emigració dels individus de l’interior de la reserva als voltants, segons el Ministeri.

La primera reserva reconeguda va ser el 1986 —a l’illa de Tabarca (Alacant)— i des d’aleshores se n’han catalogat deu més, vuit al mar Mediterrani i tres a les Canàries. Són l’illa de Tabarca, la masia Blanca, Mallorca-Cala Rajada, les illes Columbretes, el cap de Palos-illes Hormigas, el cap Tiñoso, el cap de Gata-Níjar, l’illa d’Alboran, l’illa Graciosa i els illots del Nord de Lanzarote, l’illa de La Palma i la punta de la Restinga-mar de les Calmes.