logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

12 de agost, 2019

Plàstic al corredor marí entre Mallorca i Menorca

Uns 752 milions de partícules de plàstic suren al canal de Menorca, el corredor marí d’uns 36 quilòmetres d’ample que separa aquesta illa i la de Mallorca

Sostenibilitat

Uns 752 milions de partícules de plàstic suren al canal de Menorca, el corredor marí d’uns 36 quilòmetres d’ample que separa aquesta illa i la de Mallorca, segons un informe en l’elaboració del qual col·labora el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Girona).

L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE també han participat en el projecte, que consisteix a obtenir una mostra trimestral d’aquest espai protegit tant en el 2014 como en el 2015.

Els resultats, que s’integren en la recerca NIXE III del Mediterrani, demostren que els valors de plàstic recollits per quilòmetre quadrat són de 220.000 partícules, cosa que equival a 1,1 quilos d’aquest material.

Els 752 milions de partícules que s’estima que hi ha al canal de Menorca equivalen a 3,7 tones, que principalment no inclouen objectes grans, sinó porcions inferiors a cinc mil·límetres fragmentades per efecte dels corrents i l’onatge. Aquestes partícules representen, per la seva mida, una amenaça important per als ecosistemes marins, ja que s’introdueixen en la cadena alimentària i arriben als humans.

L’autor principal de l’estudi, Luis Ruiz-Orejón, explica que, tot i que es fabrica plàstic d’aquesta mida, els que s’han trobat "procedien principalment de la fragmentació". Ruiz-Orejón adverteix a més que "un cop entren en els ecosistemes marins, els corrents superficials i el vent els transporten".

Les concentracions més grans es van detectar a la primavera i l’estiu en àrees properes a Mallorca, la qual cosa insinua la influència directa del turisme. Aquest investigador subratlla, a més, que tot i que els corrents i l’onatge fan de "mecanismes de neteja molt efectius en certs períodes de l’any, les partícules no desapareixen ni es redueixen, senzillament es desplacen d’unes àrees a altres"