ONU: menjar millor per salvar el planeta

L’ informe decisiu sobre els llaços entre l’escalfament global i els usos del sòl que ha presentat avui dijous el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) envia un missatge clar a la població mundial: hem de canviar a dietes més sostenibles per contribuir a la salvació del planeta.

El document, presentat després de cinc dies de reunions dels científics de l’IPCC (que depèn de l’ONU) a Ginebra, i que dimecres van aprovar els més de 195 signataris de l’Acord de París, fixa per primera vegada la relació directa entre crisi climàtica i fenòmens com la degradació del sòl o la desertització. Aquesta relació és recíproca (l’emergència climàtica degrada el sòl i viceversa), de manera que és urgent reduir la desforestació i, així, la sobreexplotació agrícola i ramadera, en un món en què l’home afecta el 70% del sòl i 500 milions de persones que viuen en zones àrides són cada cop més vulnerables.

Això, afegit a l’augment de la població mundial (que podria arribar als 10 000 milions de persones cap al 2060), requereix repensar i planificar millor la producció alimentària i, per tant, canviar els models de consum global, amb 2000 milions de persones que pateixen sobrepès mentre 800 milions estan malnodrides.

“Gairebé tot l’esforç (en la lluita contra el canvi climàtic) estava fins ara enfocat en sectors com la indústria, el transport o l’energia, quan el sòl o la terra hi tenen un paper clau”, va assenyalar a Efe la científica espanyola Marta Rivera, membre de l’IPCC i participant a l’informe. “Era una temàtica en certa mesura invisivilitzada, però que els científics portàvem demandant”, va afegir Rivera, directora de la càtedra d’agroecologia i sistemes alimentaris de la Universitat de Vic.

Les conclusions de l’IPCC, format per 107 experts de 52 països, atorguen així per primera vegada un paper protagonista als ciutadans en el combat contra l’efecte hivernacle, ja que modificar les dietes a unes de més saludables, o malbaratar menys menjar, pot ajudar a salvar el món de catàstrofes naturals. L’informe no s’atreveix a parlar directament d’una reducció del consum de carn, cosa que es contemplava tenint en compte que la ramaderia emet un terç de les emissions mundials de diòxid de carboni i ocupa dos terços del sòl agrícola.

L’IPCC al·lega que no es pot aconsellar el mateix a països amb obesitat que a d’altres que pateixen fam, o a nacions amb dieta mediterrània que a d’altres més carnívores, tot i que avui, l’ONG Greenpeace sí que ha sigut clara en desplegar una pancarta a Ginebra amb el lema “Less Meat, Less Heat” (menys carn, menys calor).

“Les recomanacions són una crida a la reflexió, (la dieta) és un tema individual i personal, tot i que estem veient que les noves generacions tenen una preocupació més marcada per una alimentació més equilibrada”, va ressaltar a Efe el peruà Eduardo Buendía, copresident de l’IPCC.

Menjar millor es complementa amb malbaratar menys aliments, ja que segons revela l’informe es perd o malbarata entre un 25 i un 30 % de la producció mundial, que alhora és responsable d’un 10 % de les emissions globals. Aquest malbaratament es deu a problemes de planificació en el cultiu, collita i distribució, habituals en països en desenvolupament per infraestructures inadequades, però també a la mala organització en l’extrem del consumidor de països rics. Exemples d’això són “etiquetatges massa confusos, en què en llegir ‘consumir preferentment abans de’ la gent llença l’aliment, o en racions massa grans en restaurants”, va explicar Rivera.

El document alerta que la població en zones àrides vulnerable a conflictes per l’aigua, sequeres o degradació de l’hàbitat podria augmentar a entre 178 i 277 milions de persones cap al 2050, amb riscos especials a l’Àsia i l’Àfrica. L’informe, el segon dels tres encarregats a l’IPCC després de la signatura de l’Acord de París de 2016 per ajudar a complir la meta de mantenir l’escalfament global per sota de dos graus, influirà en les negociacions de les cimeres climàtiques de Nova York (setembre) i Santiago de Xile (desembre).

D’altra banda, proposa reprendre pràctiques agrícoles, ramaderes i silvícoles de les poblacions indígenes tradicionals, ja que segons el document “la seva experiència pot contribuir als desafiaments que presenta el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la conservació de la biodiversitat i el combat contra la desertització”. Això ho han celebrat organitzacions indígenes d’arreu del món, ja que “cada govern ha d’impulsar el bon us del sòl mitjançant una planificació col·lectiva amb qui posseeix les terres i territoris”, va subratllar Tuntiak Katan, de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Amazònia Equatoriana.