logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

7 de setembre, 2022

La sequera i la sobreexplotació dels aqüífers assequen l'última llacuna permanent de Doñana

És el tercer cop que la llacuna de Santa Olalla s'asseca des que se'n tenen registres

Agricultura

La llacuna de Santa Olalla, la llacuna permanent més gran de Doñana i l'última que ha mantingut aigua a l'agost, s'ha acabat assecant. Aquests dies ha quedat reduïda a un petit toll al centre, on ja no acudeixen les aus aquàtiques. Aquesta és la tercera vegada que passa des que l'Estació Biològica de Doñana-CSIC va començar a registrar dades sobre l'espai natural als anys 70 del segle passat.

Doñana històricament ha estat un refugi per a la fauna. Té un important sistema de llacunes, de les quals només unes quantes es mantenen amb aigua tot l'estiu i ofereixen refugi a les primeres aus limícoles que migren al sud després de criar al nord d'Europa. A més, constitueixen els hàbitats d'un bon nombre d'espècies de flora i fauna estrictament aquàtiques, i a l'estiu els arrossars també ofereixen un refugi important. “Però les coses han canviat. A Doñana ja no li queden llacunes permanents, i la superfície d'arrossar plantat aquest any és una tercera part de la normal a causa de la manca d'aigua”, explica Eloy Revilla, director de l'Estació Biològica de Doñana-CSIC.

La sequera que està patint Europa, especialment intensa a la Península Ibèrica, està fent estralls en l'espai natural. Tot i això, el més preocupant és que això ve de lluny. “Ja fa anys que no plou de manera normal. Doñana porta deu anys consecutius amb nivells de precipitació inferiors a la mitjana”, comenta Revilla. Les zones humides i les espècies que en depenen, com les aus aquàtiques, se'n veuen especialment afectades i es veuen obligades a desplaçar-se a la cerca de les àrees que mantenen aigua disponible en els moments més durs de l'estiatge.

Les llacunes peridunars se sap que estan afectades principalment per les captacions d'aigua de la localitat de Matalascañas, que a l'estiu augmenta el consum d'aigua exponencialment amb l'arribada de desenes de milers de turistes, cosa que fa que la població passi d'uns quants milers de persones a unes cent mil persones. L'efecte del consum d'aigua pels turistes és tan intens que els piezòmetres (els sondejos que mesuren la profunditat a què es troba el nivell d'aigua de l'aqüífer) detecten les diferències entre els dies de diari i els caps de setmana, quan el consum és molt més gran. Fins i tot identifiquen la diferència entre el dia i la nit, quan la gent dorm i gasta menys aigua.

Davant d'aquesta greu situació en què es troba la llacuna de Santa Olalla, el director de l'Estació Biològica de Doñana-CSIC demana que s'accelerin les mesures per eliminar les captacions d'aigües subterrànies de Matalascañas, i que, mentrestant, s'imposin restriccions en l'ús de l'aigua a la urbanització, almenys en anys en què les llacunes es troben en situacions tan extremes com aquest. “No pot ser que mentre se segueix regant la gespa a Matalascañas, les llacunes de Doñana s'assequin completament”, conclou.