logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

21 de juliol, 2021

La petjada hídrica dels hortícoles cultivats en hivernacles solars del sud d'Espanya

És fins a 20 vegades menor que la mitjana de l'agricultura nacional

Agricultura

Resulta paradoxal que tres quartes parts del nostre planeta estiguin cobertes d'aigua i que menys de l'1 % sigui apta per als éssers vius. Això fa que l'aigua, un bé escàs, tot i que indispensable per a la vida, s'aprofiti de manera meticulosa en aquells sectors on la producció depèn del seu ús. És el cas de l'agricultura, el sector que més aigua consumeix al món cada any, amb el 70 % del total dels recursos hídrics actuals.

Als hivernacles solars de sud d'Europa (localitzats fonamentalment a Almeria i la costa de Granada), on es produeixen la meitat dels productes hortofructícoles que es consumeixen al continent, la petjada hídrica és fins a 20 vegades inferior que la mitjana del conjunt de l'agricultura nacional.

Això és possible perquè l'escassetat d'aigua en aquesta zona ha portat els agricultors a buscar fórmules que permetin optimitzar al màxim els recursos disponibles, fórmules basades en la combinació de l'experiència artesanal amb la innovació i l'aplicació de les últimes tecnologies en control climàtic i de fertireg. "L'augment de la població, la urbanització, la industrialització i el canvi climàtic ens obliguen a redefinir les polítiques sobre l'ús de l'aigua si volem fer front als desafiaments alimentaris que suposarà el creixement demogràfic dels propers anys", explica Francisco Góngora, president d'Hortiespaña.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) ha calculat que segons el tipus de dieta que es porti, una persona necessita entre 2.000 i 5.000 litres d'aigua per produir els aliments que consumeix diàriament. En aquest context, els agricultors dels hivernacles solars de el sud-est espanyol se situen a l'avantguarda a nivell mundial pel que fa a l'optimització dels recursos hídrics.

Una prova d'això és la tradicional tècnica de l'enarenado que evita la salinització de les capes superiors de terra, així com la pèrdua d'aigua per evaporació directa, el que permet disminuir el consum mitjà d'aigua per unitat de superfície. A aquesta tècnica se suma la contínua innovació en els sistemes de reg per degoteig, que minimitzen les pèrdues d'aigua, assegurant que cada gota sigui aprofitada en els cultius. Aquesta tècnica, a més, permet la fertirrigació, és a dir, l'aportació d'aigua i fertilitzants de forma conjunta i en funció de les necessitats de les plantes.

En els últims anys, aquestes tècniques han anat incorporant més tecnologia, i han permès el reg localitzat d'alta freqüència controlat per sistemes informàtics. En aquest sentit és clau l'ús de diferents sensors que informen el productor de la disponibilitat d'aigua al sòl, així com de la concentració d'abonament. A més, cada vegada s'instal·len més sistemes de reg interconnectats als de control de clima de l'hivernacle (basats en l'ús de sondes de temperatura, humitat i vent), de manera que s'aconsegueix una optimització contínua de cada gota d'aigua.

Un altre avenç important, i de compliment obligat en tots els hivernacles solars és l'ús d'estructures formades per canals de recollida d'aigua de pluja en els sostres i un sistema de canonades per conduir-la a basses o dipòsits per fer-la servir posteriorment en el reg. En aquest sentit, estudis d'IFAPA (Institut Andalús d'Investigació i Formació Agrària, Pesquera, Alimentària i de la Producció Ecològica) han demostrat que la recollida d'aigües pluvials pot cobrir més del 35 % de les necessitats dels cultius al llarg de la campanya agrícola.