logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

18 de setembre, 2019

La mutació genètica de la garnatxa

Una mutació genètica és la responsable de la pèrdua de color en la garnatxa blanca

R+D+i

Una mutació genètica és la responsable de la pèrdua de color en la garnatxa blanca, la qual cosa en potencia el caràcter aromàtic floral, de fruita blanca i herbaci que caracteritza els vins blancs, segons s’ha constatat en una tesi doctoral desenvolupada a la Universitat de La Rioja (UR).

Maite Rodríguez Lorenzo ha obtingut el grau de doctora amb la tesi "Estudi de l’origen genètic de la varietat de garnatxa blanca, de la seva diversitat fenotípica i dels efectes moleculars associats a la variació en el color del raïm", per la qual ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude amb menció internacional.

L’estudi de l’origen genètic de la garnatxa blanca ha exigit analitzar més de setanta mostres procedents de Navarra i La Rioja, que caracteritzen la regió de l’ADN en què es troben els gens que regulen el color de la pellofa, ha detallat aquest dimarts la UR en una nota.

La tesi demostra que la desaparició d’aquests gens origina la pèrdua de color del raïm, ja que són els responsables de la síntesi d’antocians, pigments vermells que determinen la coloració del fruit. Aquesta coloració menor de la pell altera el microclima que es produeix en cada gra, atès que, en ser més clars, reben més llum a la pellofa i a la polpa, i s’escalfen menys que a les varietats negres. "Com a defensa davant d’aquestes condicions —explica Rodríguez— el raïm produeix més molècules fotoprotectores i antioxidants alternatives, com ara carotenoides (responsables de les gammes de color groc) i terpens (molècules volàtils de l’aroma) i acumulen, així, més concentració de precursors aromàtics". Ha indicat que, encara hi ha altres factors que cal tenir en compte, aquests canvis en la composició de les baies poden contribuir al caràcter aromàtic floral, de fruita blanca i herbaci que caracteritza els vins blancs.

Rodríguez, per arribar a aquestes conclusions, ha fet un estudi comparatiu entre garnatxa blanca i garnatxa negra; i també entre ull de llebre blanc i ull de llebre negre. Els resultats són encara més evidents en aquestes dues últimes varietats, gràcies al color més fosc de les variants negres en l’ull de llebre, segons la investigadora, que també ha inclòs a la tesi una anàlisi morfològica dels gotims en una col·lecció de mostres de garnatxa blanca.

En la recerca doctoral, ha estudiat si eren més o menys compactes i el seu nivell de producció, i ha conclòs que la mutació responsable de la pèrdua de color del raïm no afecta directament aquestes característiques, tot i que sí que és possible fer una selecció clonal que en millori la qualitat.

Ha recordat que la garnatxa blanca és una varietat de raïm blanc derivat de la garnatxa negra, que sorgeix de manera natural quan, espontàniament, es produeix la mutació identificada en aquesta tesi; i totes dues varietats es caracteritzen per problemes en el quallat dels fruits que en limiten la producció.

La tesi de Rodríguez s’ha finançat a través d’una beca de formació del Govern de Navarra i d’un contracte predoctoral FPI de la Universitat de La Rioja, dins d’un projecte Retos (BIO2017-86375), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Durant l’últim trimestres del 2017, la investigadora va fer una estada a l’Institut des Sciences de la Vigne et du Vin (ISVV) de Bordeus (França).

Aquesta tesi s’ha desenvolupat dins del programa de doctorat "Enologia, Viticultura i Sostenibilitat", del Departament d’Agricultura i Alimentació de la UR, i s’ha dut a terme a l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV) i a la Secció de Viticultura i Enologia del Govern de Navarra (EVENA). L’han dirigida José Miguel Martínez Zapater i Javier Ibáñez Marcos, del ICVV; i Pablo Carbonell Bejerano, del Max Planck Institute for Developmental Biology.