logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

15 de abril, 2021

Investigació per conèixer els mecanismes de resistència antibiòtica en les ostres

Per reduir la propagació de resistències antibiòtiques i millorar la salut humana

R+D+i

Una de les amenaces més importants per a la salut humana en els propers anys és el de les resistències antibiòtiques i, en particular, les que puguin adquirir-se mitjançant la ingesta d'aliments. En el cas de l'aqüicultura i, en concret, del marisc, hi ha pocs estudis sobre el tema. Per a això, l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) treballarà durant els propers tres anys en el projecte europeu SPARE-SEA amb el qual es volen conèixer els mecanismes d'adquisició de resistències bacterianes per part de les ostres amb l'objectiu de millorar-ne la pràctica del cultiu, reduir la propagació d'aquestes resistències i, en última instància, reduir-ne l’impacte en la salut humana.

"La resistència als antibiòtics es pot moure entre unes espècies bacterianes i altres amb una facilitat sorprenent. Encara que els bacteris dels mariscs no acostumen a afectar els humans, hi ha algunes espècies que poden passar de les ostres als humans, ja que sovint el marisc es menja cru o cuinat lleugerament", apunta Karl Andree, investigador de l'IRTA del programa d'aqüicultura.

Per tant, assenyalen des del projecte, una reducció dels bacteris resistents als antibiòtics en els aliments suposa una millora general de la salut humana. Aquest és el principi conceptual conegut com "Una sola salut" (One Health), que inclou els animals, el medi ambient i la salut humana en el seu conjunt.

Els bacteris adquireixen la resistència als antibiòtics a través de gens que es coneixen amb el nom de gens de resistència antibiòtica. Aquests gens són diversos i per a cada classe d'antibiòtic ha múltiples gens de resistència. L'adquisició de gens de resistència als antibiòtics per part dels bacteris pot ser un factor que promogui l'aparició de nous patògens bacterians que passin del marisc als humans.

El seguiment d'aquests gens específics en compartiments ambientals diversos (en el peix que s'alimenta del marisc, l'aigua, els sediments i el marisc mateix) permetrà als investigadors estudiar on es troba cada classe de gens de resistència antibiòtica en la cadena alimentària i veure com es transfereixen entre compartiments. Això proporcionarà informació útil per gestionar les pràctiques de cultiu d'ostres de manera que es pugui reduir la propagació de gens de resistència antibiòtica i, en última instància, l’impacte que tenen en la salut humana.

Per això, els investigadors de l'IRTA del projecte SPARE-SEA pretenen dur a terme l'anàlisi genètica comparativa de les ostres que van rebre en algun moment un tractament antibiòtic en les fases de cria larvària amb les ostres silvestres a fi de conèixer fins a quin punt l’ús d'antibiòtics en els processos de producció comercial afecta l'abundància i diversitat de bacteris resistents en les ostres. Cal ressaltar que l'ús d'antibiòtics en l'aqüicultura europea està molt regulat i restringit.

El pla de treball inclou la seqüenciació del genoma d'espècies bacterianes capaces d'infectar tant els mariscs com els éssers humans. Així mateix, la identificació primerenca de les espècies bacterianes que continguin gens de resistència antibiòtica i els compartiments en què es trobin permetrà la vigilància dirigida d'aquests bacteris. El projecte podrà provar si la virulència es correlaciona d'alguna manera amb la resistència antimicrobiana o si la captació dels gens de resistència a patògens coneguts pot millorar-ne la propagació. "Aclarir els impulsors i les vies de transmissió de la resistència antimicrobiana en les ostres és un aspecte clau dels resultats esperats d'aquest treball", assenyala Karl Andree.