logo agrobank

La teva privacitat Ă©s important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

15 de febrer, 2021

Impacte dels acords comercials en el sector agroalimentari de la UE

Es presenten els resultats de l’estudi actualitzat sobre l’impacte dels 12 acords de lliure comerç

Agricultura

El comissari d’Agricultura, Januzs Wojciechowski, va presentar en l’última reunió del Consell de Ministres del 25 de gener els resultats de l’estudi actualitzat, en comparació amb el del 2016, sobre l’impacte acumulat en el sector agroalimentari dels 12 acords de lliure comerç, signats per la UE o en curs de negociació. En concret, sobre els efectes econòmics previstos fins al 2030 d’aquestes negociacions i sobre les que vindran.

Aquest informe, elaborat, com llavors, pel Centre Comú d’Investigació (JRC) va confirmar, com era previst, l’aportació globalment positiva de la dotzena d’acords comercials de tercers països o blocs amb la UE [cinc ja conclosos, que van entrar en vigor (Canadà, Japó, Vietnam) o que van finalitzar les seves negociacions (Mèxic, Mercosur), i set més que són a l’agenda comercial o en procés de negociació (Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Tailàndia, Filipines, Indonèsia i Malàisia)].

Altres acords comercials, vigents des de ja fa diversos anys (Suïssa, Ucraïna, Colòmbia, Perú, Equador i Corea del Sud), no s’han analitzat, però sí que es reflecteixen en l’escenari de referència pels seus efectes (positius) visibles en el comerç agroalimentari de la UE.

La CE argumenta que l’estudi ofereix un argument “potentíssim” a favor que la PAC sigui forta i estigui ben dotada de recursos en el futur, perquè és fonamental per als que vulguin exportar i per als que produeixen per als mercats locals. També garanteix que produïm de forma sostenible, protegint el medi ambient i contribuint al gran repte de lluita contra el canvi climàtic. Tot això està bé, però el problema no és la UE, sinó si el que importem garanteix el mateix que s’exigeix en l’àmbit comunitari, si existeix una reciprocitat real en el pla comercial. I aquí sí que hi ha molts dubtes.

Segons la CE, l’estudi destaca que l’aplicació dels 12 acords de lliure comerç suposaria un augment equilibrat tant de les exportacions com de les importacions agroalimentàries de la UE, lleugerament superior de les exportacions, que elevaria encara més la balança comercial neta positiva del sector, amb una previsió a l’alça el 2030 de 800 a 1.000 milions d’euros en funció de l’escenari considerat. A més a més, les repercussions sobre la producció i els preus de producció seguirien sent moderats. En concret, les exportacions agroalimentàries de la UE augmentarien un 2,8 %-3,3 %, en comparació amb un escenari sense acords de lliure comerç, és a dir, entre 4.700 i 5.500 milions d’euros més.

La pròpia CE es tira terra als ulls pel que fa al seu estudi, qualificat d’“exercici teòric”, i en part l’invalida en constatar que els seus resultats no reflecteixen ni la repercussió del Pacte Verd, ni l’Acord de Comerç i Cooperació de la UE amb el Regne Unit, ni la pandèmia de COVID-19.

Considera, a més a més, que l’anàlisi dels efectes econòmics i mediambientals en les repercussions comercials i econòmiques en el sector agroalimentari de la UE és un exercici “diferent” i “complicat”, que queda fora de l’àmbit del disseny de l’estudi. Aquests efectes, afegeix, s’analitzen en l’avaluació de l’impacte sobre la sostenibilitat (EIS) que acompanya cada acord bilateral.

I conclou assenyalant que els objectius del Pacte Verd segueixen sent una prioritat per a la Comissió, també en termes d’intercanvis comercials, i que “la UE col·laborarà de forma proactiva amb tots els socis comercials i farà un ús millor dels acords comercials presents i futurs per reforçar la sostenibilitat alimentària. En altres paraules: es tracta, de nou, de paraules buides de la CE, que serviran per resoldre ben pocs o cap dels problemes que existeixen i que seguiran produint-se, amb més cruesa fins i tot, en el comerç de productes agroalimentaris de la UE amb països tercers.