logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

1 de juny, 2021

Emissions de GEH i petjada de carboni en el sector agroalimentari espanyol

Cal investigar molt més per caracteritzar la gran diversitat de sistemes productius que hi ha

R+D+i

Hi ha una sèrie d'evidències que convé tenir clares. Com, per exemple, el fet que els éssers humans i els animals, i fins i tot altres éssers vius com les plantes, haguem d'alimentar-nos cada dia porta a una activitat, com és la de produir aliments o aconseguir nutrients, a consumir energia inevitablement i, per tant, a emetre determinats gasos, alguns dels quals tenen un efecte perjudicial per a l'atmosfera.

El que anomenem petjada de carboni és la "petjada" que deixem quan duem a terme una activitat necessària i ineludible per continuar vivint al planeta, i s'expressa en termes de diòxid de carboni (CO2) equivalents la quantitat de gasos d'efecte hivernacle (GEH ) que emetem en l'elaboració d'un producte o en la realització d'un servei.

Recentment, la Reial Acadèmia d'Enginyeria va presentar un estudi profús i interessant titulat "Emissions de gasos d'efecte hivernacle en el sistema agroalimentari i petjada de carboni de l'alimentació a Espanya" i elaborat per un equip de recerca multidisciplinari. L'objectiu d'aquest estudi és precisament contribuir a quantificar les emissions, però també les absorcions de GEH de tot el sistema agroalimentari espanyol en cadascuna de les seves etapes i en el seu conjunt per identificar millor les fonts d'emissions contaminants i com evolucionen en el temps.

Els resultats d'aquest treball deixen constància que la petjada total de carboni de l'alimentació a Espanya, des de la producció d'entrades a la gestió de residus alimentaris, s'ha multiplicat per 3,9 en termes globals i per 2,5 en termes per càpita entre l'any 1960 i el 2010, i ha passat d'1,5 a 3,6 tones de CO2 equivalent per càpita a l'any.

Pel que fa a la producció ramadera, l'estudi constata que les emissions de GEH van augmentar en un ordre de magnitud en comparació amb els nivells de principis del segle xx, i van passar de 8 a 75 milions de tones anuals de CO2 equivalent, i d'un balanç dominat pel metà entèric a un altre en el qual, a més d'aquestes emissions, té un gran pes l'ús de fems (sobretot purins) i, especialment, la producció de pinsos tant locals com importats, aquests últims associats a importants emissions per desforestació.

Malgrat això, es reconeix que cal investigar molt més per caracteritzar la gran diversitat de sistemes productius que hi ha a Espanya i la seva evolució més recent, i per millorar les estimacions en les diferents fases de la cadena productiva. En concret, es veu necessari aprofundir en l'estimació de les emissions de GEH de la ramaderia per la seva rellevància en la petjada final de l'alimentació i per l'alta incertesa associada a alguns dels components del seu balanç d'emissions, inclòs el segrest de carboni en sistemes de pasturatge i les emissions associades als productes importats