logo agrobank

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

3 de gener, 2021

El 2020 accelera el procés d’“uberització” del camp espanyol

Un 7 % de macroempreses agràries ja acapara la meitat de l’augment del valor productiu

Agricultura

La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) subratlla que durant l’any de la pandèmia s’ha accelerat el procés d’“uberització” del camp espanyol, i s’ha concentrat el valor de la producció en menys mans. Un 7 % de macroempreses agràries ja acapara la meitat de l’increment del valor productiu.

Malgrat l’augment d’un 3,6 % de la renda agrària en termes reals per l’augment de la producció, (segons la primera estimació del Ministeri d’Agricultura), el sector ha perdut 67.000 actius el 2020, un descens del 7,9 % en comparació amb el 2019. Des del 2003, el sector agrari acumula una pèrdua de renda d’un 12,2 % i una reducció de 235.000 llocs de feina, molts dels quals de professionals autònoms que han hagut d’abandonar l’activitat davant de la fallida tècnica de la seva explotació. “L’agricultura va bé, però només per a alguns. Les xifres macro emmascaren la delicada situació micro. La volatilitat extrema dels preus, l’espiral alcista dels costos (+31,6 % en l’última dècada) i les importacions sense control de tercers països, hipotequen la rendibilitat i la capacitat de creació d’ocupació de les explotacions familiars petites i mitjanes”, ha subratllat Miguel Blanco, secretari general de COAG, i ha afegit “Si 2020 ha sigut l’any del reconeixement social del caràcter essencial de l’activitat agrària, 2021 ha de ser el de la rendibilitat per al model social i professional d’agricultura. Si una part dels fons de reconstrucció de la UE s’utilitzen de veritat per donar suport a la sostenibilitat i la digitalització de les pimes del camp, estem preparats per a impulsar el desenvolupament econòmic i social postpandèmia del nostre país”. 

L’ascens en la renda agrària el 2020 es deu, principalment, al creixement del valor de la producció (que arriba a un nou rècord, fins als 52.991,2 milions d’euros). La producció vegetal va augmentar un 3,2 % en valor, i es deu a l’evolució a l’alça tant del volum produït (+1,2 %) com dels preus (+2,0 %). En la producció ramadera es va produir un increment de valor d’un 1,8 %, fins als 20.272 milions d’euros, el màxim registrat en tota la sèrie històrica, per l’augment del volum produït (3 %), que compensa la baixada de l’1,1 % dels preus. Pel que fa a les produccions agrícoles, s’han produït ascensos en cereals, fruita, cultius industrials i farratgeres, i caigudes en patata i oli d’oliva. En produccions ramaderes destaca la carn de porcí, que és la producció ramadera més important d’Espanya, amb un increment del seu valor del 3,2 % fonamentat en les quantitats, que creixen un 6,7 %, i que compensa els descensos en el valor de les produccions de boví (-5,2 %), oví i caprí (-1,8 %).

La major part dels inputs van créixer en comparació amb el 2019, excepte energia i lubricants (que van baixar un 17,5 % per l’impacte de la pandèmia), els fertilitzants (-5,1 %) i el manteniment d’edificis i serveis agrícoles. Els pinsos van augmentar un 3 %, i segueixen sent el capítol més important del total de costos de producció amb un 52,8 %, degut a l’augment de quantitat (3,1 %) i el manteniment del preu (-0,1 %). També van tenir increments notables o van seguir la tendència ascendent dels últims anys els productes fitosanitaris (2,5 %), les despeses veterinàries (3,6 %), el manteniment de material (3,4 %) i les llavors i els plançons (0,7%). També van créixer en comparació amb el 2019 altres bens i serveis (3,25 %) i els serveis d’intermediació financera (3,8 %).

També, els costos laborals s’han disparat per sobre del 30 % davant l’assignació de recursos necessaris per afrontar els reptes en matèria de mobilitat, arribada de temporers que asseguressin la recollida de les collites, el compliment d’exigències sanitàries estrictes en les explotacions per la COVID-19 i els efectes de la pujada del salari mínim interpr