logo agrobank

La teva privacitat Ă©s important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar y seguir navegando”

8 de agost, 2019

Altres efectes dels neonicotinoides

Un estudi en què participa la Universitat de València (UV) suggereix que els insecticides neonicotinoides, que s’apliquen per controlar diferents plagues agrícoles, podrien afectar els insectes benefi

Sostenibilitat

Un estudi en què participa la Universitat de València (UV) suggereix que els insecticides neonicotinoides, que s’apliquen per controlar diferents plagues agrícoles, podrien afectar els insectes beneficiosos, especialment els pol·linitzadors, a través de la melassa i causar-los efectes nocius aguts o crònics.

Els resultats han estat possibles gràcies a la feina conjunta de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), la UV i la Universitat de Wageningen (WUR) dels Països Baixos, que han recollit dades sobre els insecticides neonicotinoides, els quals actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes, però són escassament tòxics en mamífers.

L’estudi, publicat aquesta setmana a la revista PNAS, suggereix que la melassa és una via d’exposició que fins ara havia passat per alt i que pot causar efectes nocius aguts o crònics als insectes beneficiosos, segons un comunicat de la institució acadèmica. Segons les fonts, les poblacions d’insectes estan disminuint ràpidament i una de les possibles causes és l’ús d’insecticides, els més usats dels quals són els neonicotinoides, que s’apliquen rutinàriament per controlar diferents plagues agrícoles.

L’aplicació d’aquests insecticides té “importants efectes secundaris negatius” sobre molts insectes beneficiosos, especialment els pol·linitzadors, que s’alimenten de nèctar i pol·len. Por això, el 2018, la Comissió Europea va prohibir l’ús a l’aire lliure de tres neonicotinoides després d’una revisió exhaustiva de les evidències científiques disponibles sobre el risc que en representa l’ús per als pol·linitzadors.

L’equip investigador ha descobert una nova ruta d’exposició dels insectes beneficiosos als neonicotinoides a través de la melassa, una font d’alimentació que sol ser més abundant que el nèctar en els agroecosistemes. La melassa és un líquid viscós i ensucrat que excreten els insectes hemípters que s’alimenten de la saba, com per exemple els pugons, les paneroles i les mosques blanques, entre d’altres. A més, és una font d’alimentació que fan servir nombrosos insectes beneficiosos, incloent abelles, formigues, parasitoides i predadors d’insectes.

El nou estudi mostra que la melassa que excreten els insectes que s’alimenten de la saba de les plantes tractades amb els neonicotinoides imidacloprid o tiametoxam “està contaminada per aquests insecticides i resulta tòxica per als insectes beneficiosos como parasitoides, pol·linitzadors i predadors”. Així ho destaca Alejandro Tena, investigador de l’IVIA i de la Unitat Mixta de Gestió Biotecnològica de Plagues UV-IVIA, que afegeix que aquests insectes “van morir pocs dies després d’haver-se alimentat de melassa contaminada”. “Les dades presentades a l’article mostren que la melassa proporciona una via d’exposició als insecticides que fins ara ha passat per alt i que pot causar efectes nocius aguts o crònics als insectes beneficiosos”, afirma Joel González, investigador de la Estructura de Recerca Interdisciplinari en Biotecnologia i Biomedicina (ERI-BIOTECMED) de la UV, i també de la Unitat Mixta UV-IVIA.

L’estudi suggereix que la melassa contaminada amb neonicotinoides pot ser present en nombrosos ecosistemes perquè es fan servir arreu del món en molts cultius que, alhora, “estan infestats per insectes que produeixen la melassa”, destaca Marcel Dicke, de la WUR. De fet, els neonicotinoides s’utilitzen en cultius com el cotó, la colza, la soja, les plantes ornamentals, els horts fruiters, les hortalisses d’hivernacle, l’arròs, el gira-sol, el blat de moro o les llavors per a l’exportació.

A més, en comparació amb el nèctar, que és present només durant el breu període de floració, la melassa és present tot l’any i, per tant, pot afectar una gamma més àmplia d’insectes beneficiosos. Segons Miguel Calvo, investigador predoctoral de l’IVIA i de la WUR, i Yolanda Picó, investigadora del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) de la Universitat de València, el CSIC i la Generalitat Valenciana, l’efecte d’aquests insecticides sistèmics “és probablement molt superior que l’observat actualment”.

Per això consideren que aquest estudi “hauria d’estimular encara més el desenvolupament d’estratègies de protecció de cultius que no depenguin d’insecticides d’ampli espectre com els neonicotinoides”.